El punt de sortida fou la ciutat de Bristol, on hi havia una petita colònia de catalans. Sebastià Cabot («Sebastiano Caboto» en italià, i «Sebastian Cabot» en anglès), seguint les passes dels seu pare, estigué al servei, com a navegant i com a cartògraf, d’Enric VIII, rei d’Anglaterra, de Ferran II de Catalunya-Aragó, des del 1512, i del seu nét Carles I, des del 1518. Al 1525 navegà en direcció al sud-oest, en direcció a Xina, però es deturà i explorà les terres del Riu de la Plata, on va romandre quatre anys. Quan tornà, fou desterrat a Orà, per raons fosques. Però al 1544 publicà, a Anvers, els vuit fulls del seu planisferi, que es conserva a la Bibliothèque Nationale, a París. Al 1548, s’instal·là a Londres, des d’on organitzà expedicions per l’ Àrtic.
Seguint la gran tradició dels mapamundi medievals (on sobresurt l’Escola cartogràfica mallorquina), a mitjanscdel segle xvi es començaren a elaborar grans mapes del món, o planisferis, destinats a l’exhibició pública, que incloïen, en el seu interior o als marges, breus síntesis informatives il·lustrades sobre una gran varietat de temes. Eren, de fet, uns mapes- enciclopèdia. Un dels millors d’aquests planisferis amb meridians i paral·lels, amb funcions, alhora, de carta nàutica, és el de l’explorador i cartògraf Sebastià Cabot (Venècia, c.1476 - Londres, 1557).Sebastià Cabot, fill del navegant Joan Cabot, ciutadà venecià per matrimoni, i navegant al servei, successivament, del rei Enric VII d’Anglaterra, del rei Ferran II de Catalunya-Aragó, i, de nou, del monarca d’Anglaterra, que li finançà dos travessies per l’Atlàntic fins a Groelàndia, Canadà i El Labrador, sempre cercant, com Cristòfol Colom, les Índies.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios